Salvatge i solitari el Doll és paradigma d’escalada d’aventura. Allunyat de modes i corrents, sobretot pels seu rocam de consistència variable, posseïx un grapat d’itineraris d’allò més llaminers on les fissures i les xemeneies marquen el camí a seguir.
Quan la paret principal gira cap a l’oest trobem una enorme llastra amb entitat d’agulla que sembla saludar a l’Agulla del Bisbe, a l’altra banda de la riba. La via Normal és sens dubte l’itinerari més assequible del sector. Una via senzilla, abellida per la manca d’expansions, on l’escalada esdevé tant important com el gaudi de l’entorn, allunyat de la civilització. Acabar de sortir de la paret per les dos tirades de corda de la Sortida Nocturna, arrodoneix la jornada alhora que atorga un xic més d’entitat a l’escalada.
- Via: Normal i Sortida Nocturna
- Zona: El Doll
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada amb ponts de roca i claus
- Material: 8 cintes, Camalots del #0.4 a #1 i bagues savineres
- Orientació: Oest
- Valoració: ***
Aproximació:
Un cop passat Camarasa continuem per la C-13 direcció Tremp. A l’alçada de l’Alt de la Fontllonga prenem un trencall a mà esquerra. Continuem per la pista de terra fins que aquesta mor a un tallafocs. A peu tornem enrere fins trobar una pista a mà esquerra. Continuem per la pista, al cap d’una estona es converteix en un corriol que comença a baixar. Passarem pel peu d’un sector d’escalada esportiva; seguim el corriol i un cop veiem l’Agulla de l’Abat haurem d’estar atens a trobar una traça poc fressada. Continuem per la traça amb alguna desgrimpada i grimpada fins arribar amb intuïció al peu de l’Agulla.
La via:
La via s’inicia al vessant sud de l’agulla per una mena de canal (bagues). L’itinerari original continua fil per randa el diedre evident, no obstant nosaltres hem seguit per la variant de la placa de l’esquerra, vertical i amb bona roca. En arribar al bosc penjat buscarem una bona alzina on muntar la primera reunió.
Passem a l’agulla pel punt més evident. L’escalada és poc difícil però amb roca més aviat delicada. Des del cim podrem gaudir d’unes vistes espectaculars. Per baixar retrocedim fins una terrassa on trobarem una bona savina des d’on rapelar (20 metres).
La tercera tirada s’enfila per una mena de contrafort de la paret principal (clau visible). Muntem la reunió sobre el contrafort, tot just abans d’enfilar unes llastres característiques.
Continuem el darrer llarg pujant per la llastra (roca delicada). Un cop a sobre marxem en tendència a la dreta per una placa de roca excel·lent que ens treu de la paret.
Descens:
Des del final de la via marxem uns metres cap al sud fins trobar un corriol que seguim cap al nord.